Des del CRA Benavites – Quart de les Valls i els AMPES que el conformen donem suport a la vaga general convocada per la Plataforma Estatal d’Educació el proper 9 de març i mostrem així el nostre rebuig a les retallades, la falta d’inversió en l’educació pública i la LOMQE que mai ha comptat amb el consens de la comunitat educativa.
Des del CRA ens agradaria que es derogue la llei educativa que ha comportat el desmantellament de l’escola pública a més d’afavorir la privatització de l’ensenyament com ha mostrat la reforma universitària del 3 + 2.
Pensem que ja és el moment que el Congrés paralitze els atacs al sistema educatiu públic. Defensem una educació pública gratuïta, que garantisca la igualtat d’oportunitats per a tots els estudiants. És l’hora d’un pacte educatiu entre les forces polítiques que serà possible sempre que hi haja un vertader diàleg amb el conjunt de la comunitat educativa.
Així doncs, fem una crida a tota la comunitat educativa, per tal de reclamar millores pel nostre dia a dia en l’escola pels següents motius:
NO AL 3 + 2.
La reforma universitària del 3 + 2 (reduir de 4 a 3 anys els graus universitaris pública + 2 anys de màster privat i augment en les taxes). Un camí cap a la privatització de l’ensenyament universitari i la limitació de l’accés a la universitat sols per als que la puguen pagar.
PER LA DEMOCRÀCIA ALS CENTRES EDUCATIUS I DONAR PES A LA COMUNITAT EDUCATIVA EN LES DECISIONS.
Amb l’aprovació de la LOMQE disminueixen les funcions executives dels consells escolars, donant tot el poder al director (a imatge i semblança de l’empresa privada i amb la conseqüent pèrdua de democràcia interna).
PER UN SISTEMA EDUCATIU INCLUSIU. NO A LES REVÀLIDES I ALS RANKINGS.
La introducció de proves estandarditzades i obligatòries en diversos moments del procés d’escolarització respon a la lògica de convertir el sistema educatiu en una cursa d’obstacles creant un procés selectiu entre els estudiants que poden arribar a una determinada meta i els que no. Les proves de l’últim curs de l’ESO i del Batxillerat es fan necessàries atés que si no l’alumne no obtindria el títol de graduat. A més el contingut d’aquestes proves serà prèviament establert per part del govern de l’Estat Espanyol per assegurar l’assoliment d’uns coneixements comuns a tot l’alumnat de l’Estat, sense tenir en compte i contradient punts de la llei que parla de generar interaccions en els nostres entorns i contextos. Amb el perill que suposa que els centres educatius ens convertim en preparadors d’exàmens i no de coneixements, habilitats, competències i valors, que és el que diu la llei i pensem que és el camí.
PER LA COOPERACIÓ ENTRE CENTRES EDUCATIUS I FAMÍLIES.
La LOMQE fomenta la competició entre centres escolars en lloc de la cooperació per millorar l’oferta de l’ensenyament en el sentit que els centres podran publicar les notes dels seus alumnes sense fer referència a condicions com el context socioeconòmic dels alumnes fent això que les famílies tinguen informació estratègica a l’hora d’escollir centre i fomentant les diferències socials a l’aula. Pot acabar amb la segregació i estigmatització d’algunes escoles.
PER LA NO SEGREGACIÓ PER SEXES.
Sota el suposat principi de la “llibertat d’ensenyament” la LOMQE finança amb recursos públics l’escola que segrega per raons de sexe reforçant així la idea d’una “doble cultura” masculina i femenina fomentant les desigualtats i alhora no tenint en compte que en la diversitat de l’alumnat és on trobem una font de riquesa i aprenentatge. Sense una educació en varietat, no es pot aprendre de la diferència.
PER LA VISIBILITZACIÓ DE LES DIFERENTS IDENTITATS DE GÈNERE I SEXUALS.
La LOMQE no fa cap al·lusió i en conseqüència, invisibilitza, les diversitats d’identitat de gènere i sexuals. En canvi, sí que fa referència a les diferències entre alumnes pel que fa als teus talents, les seues habilitats i les seues expectatives. És fonamental el reconeixement de la diversitat afectiu-sexual per la superació de comportaments masclistes dins i fora de les aules.
Amb tot, la LOMQE passa a concebre l’educació no com un bé públic i un dret de tots els ciutadans sinó un bé privat al servei dels interessos i les demandes del mercat.
Deixeu un comentari