Aquesta setmana està sent molt intensa, tant que no ens dóna temps per anar contant tot el que anem vivint en el temps que ens agradaria. Hui, hem aconseguit arribar a casa i aprofitarem per a tractar de bolcar ací tot allò que hem vist, hem aprés i hem descobert aquests dies a Finlàndia.

El passat dimecres tinguérem l’oportunitat de visitar el primer centre de tota Finlàndia en parar-se a pensar en l’arquitectura escolar. Una cosa tenien clara… no els agradava l’institut de batxiller que tenien, i com que a més no cabien, havien pensat que la veu dels i les mestres havia d’estar present durant tot el procés de disseny i construcció de la nova escola. Van estar mesos i mesos aportant les seues idees i valorant les propostes del despatx d’arquitectes, fins que finalment totes les seues idees es van fer realitat l’any 2003. Aquesta escola és pionera en el que a nova construcció educativa es refereix.

Vam arribar a les 9 i allí estava Marjo (mestra d’espanyol) esperant-nos a la porta. Era el primer dia que ens nevava i l’estampa era espectacular. Només entrar per la porta ens vam quedar fascinats. Si ja el dia anterior ens havíem quedat bocabadats amb el hall de l’institut de Vaskiuvouren, aquesta vegada va ser molt més espectacular. Ens trobàvem amb un Hall circular que servia de menjador i espai de treball al voltant del que girava tot l’institut. Us imagineu un donut de tres pisos? Doncs eixe forat és el magnífic hall d’aquest institut. I no només això, en eixe mateix “menjador”, “hall” o com el vullga’m dir hi havia un escenari ple d’instruments que l’alumnat podia utilitzar quan vol. Com per exemple… una bateria completa, guitarra elèctrica, baix, micròfons i… un PIANO DE COLA!!! ESPECTACULAR! Hi havia un parell de grups d’alumnes que van estar assetjant al llarg del dia perquè estaven preparant una sèrie de concerts per acomiadar a la Tardor.

Una vegada vam aconseguir tancar la boca, Marjo ens va dur a un espai completament reservat per als mestres on està prohibit treballar, si, prohibit. És un espai amb sofàs, cafetera, cuina, banys i armaris on els mestres gaudien del seu temps lliure i podien descansar un poc i compartir unes quantes risses. Una vegada vam deixar els trastos vam aprofitar per a anar a visitar les diferents instal·lacions així com algunes classes. Aquest institut, a diferència del de Vaskivuoren, sembla que es decanta més per les branques científiques. Tenia laboratoris, tallers, i classes amb unes molt bones instal·lacions on tractaven d’unir la pràctica amb la teoria. També comptava amb una xicoteta biblioteca on no només tenien llibres dedicats als seus estudis sinó que a més a més comptava amb llibres actuals que l’alumnat vol i li agrada llegir. Per tot l’institut et podies trobar espais molt còmodes on l’alumnat es podia seure a treballar amb el seu portàtil propi, sofàs, coixins, taules de grup, redones, individuals…

Les equipacions informàtiques d’algunes de les seues aules eren espectaculars. Tot l’alumnat va amb el seu propi portàtil. Tenen tres wifis, una per a l’alumnat, una altra per al professorat i una última oberta per a convidats. Ací l’alumnat duu el seu mòbil sempre damunt, és molt senzill veure com l’alumne el gasta sense cap problema i inconvenient en l’aula. Es veu de forma natural, fins i tot en alguna escola de primària de les que hem vist. A més a més de les aules de cada assignatura (alguns mestres no tenen la seua pròpia aula però la majoria si) comptaven amb un gimnàs enorme amb uns vestuaris genials on poden practicar esports com el bàsquet, el volley-ball i el hockey (esport rei en Finlàndia). A més a més, enfront del gimnàs et trobes un auditori espectacular, on les grades s’amaguen i es converteix en una gran sala polivalent on es pot fer teatre, balls, … El que siga.

Tal volta, després de veure l’institut de Vaskivuoren ens vam quedar en la sensació que en aquest institut li falten més espais per a l’alumnat, però encara així, és impressionant. Es nota moltíssim la diferència entre un espai creat amb la veu de professorat i alumnat del qual es va crear per una administració sense tindre en compte les necessitats reals de la gent que passarà ací una gran part del seu temps.

No podem acabar aquest post sense donar un milló de gràcies a Riita i a Marjo que ens van acompanyar al llarg del dia en la visita al seu centre. Mil gràcies per aquesta experiència. Hem aprés moltíssim.

https://youtu.be/aUSswjD218k